viernes, 25 de abril de 2008

Les camèlies del carrer


Molt poca gent passa per aquest carrer,

peró la poca gent que hi passa,

mirant una delicada camelia,

molta estona esta en aquest carrer.

I si aixó fos, per la llum que resplandeixen,

que la poca gent que hi passa,

perden l’estona, i no s’en enpanedeixen.

Durant la nit, les camèlies,

emetent llum estan,

i fins demà al matí amb el sol,

no ens veuràn.

Oh, bonica i delicada camèlia,

quan et veig el cor em peta,

amb el teu color i llum violeta.

Oh camelia, jo no et puc tindre a les mans,

ja que jo et mataría,

tens de estar amb la teva famíla,

rient o plorant, totes juntes sense mans,

que per tu són gegants.

Molt poca gent passa per aquest carrer,

peró la poca gent que hi passa,

mirant una delicada camelia,

molta estona esta en aquest carrer.

I si aixó fos, per la llum que resplandeixen,

que la poca gent que hi passa,

perden l’estona, i no s’en enpanedeixen.