El divendres abans de setmana santa, quan anava cap a casa de la meva àvia per la tarda em vaig sentir feliç perquè al cap de quatre dies me n’anava al Marroc amb el meu germà petit i els meus pares. Quan anava de camí em vaig trobar als meus amics que em van dir si podia quedar aquesta tarda al parc(cosa estranya, perquè els divendres mai quedem), i jo els vaig dir que si que podia quedar aquest divendres a al tarda.
Tots els que em van dir si podia quedar a la tarda eren: La Clara, la Mariona, l’Anna, la Georgina, en Joan, en Carles, en Marc, en Eduard i en Miquel. Tots nosaltres som molt amics des de molt petits.
Casi cada dissabte, quan la setmana que ve no tenim exàmens ni deures anem al cinema, a donar una volta o a jugar al parc. Aquell divendres em van dir que era especial. Era especial perquè li fèiem una festa sorpresa a la Sílvia i a en Lluís, que feien anys el mateix dia. Tots estàvem al parc preparant el menjar,el pastís, la pancarta, el confeti, i dues cartes: una per la Sílvia i l’altre per en Lluís. La Mariona i l’Eduard va preparar una broma a la Sílvia i a en Lluís i van anar a parar al parc. La Sílvia i en Lluís van veure una pancarta ven gran que posava: “MOLTES FELICITATS ESPEREM QUE PASEU MOLT BÉ LA SETMANA SANTA”. La Sílvia i en Lluís es van posar molt contents dels regals i de la festa. A la hora de marxar cadascú cap a casa seva que eren les set de la tarda tots els amics els i van donar la carta i la van obrir. A dins el sobre havia una carta que posava que tenien unes entrades per anar al Port Aventura el diumenge. Però l’ho bo es que també anaven tots els que els van preparar la festa sorpresa. Varem dir que quan arribéssim al Port Aventura aniríem a les atraccions que volguéssim i a les vuit de la tarda tots hauríem d’estar a l’entrada del Port Aventura que ens vindria a buscar un autocar i en deixaria a cadascú al parc i després cadascú que vagi a casa seva.
